Antonio Disfrutó
L'arquitecte 'espanyol' i la visita del papa
Òbviament, és vergonyós com es tracten els catalans des de l’estat espanyol en general, ja des del principi del segle XVIII, i des de l’església també. No reprimeix el poble tant com els franquistes del PP/VOX volgueren, però el supremacisme castellà, el Partit Socialista ha internalitzat igual, fins i tot els polítics d’aquell partit que són catalans o valencians ells mateixos.
Respecte a l’església, crec que hi ha alguns retors catalans que sí que representen als catòlics catalans, però al meu poble Pego, cinquanta anys després de la mort de Franco, encara fan la missa en castellà, ‘perquè ho entenga tothom’. El que jo entenc, és que l’església valenciana no existeix. És simplement l’església espanyola, del qual ja sabem des de Franco que representa més al poder violent que a Jesús Crist.
Eixe Jesús Crist, sobre el qual es van escriure diverses històries, segons les mateixes històries era un pacifista, que lluitava amb sinceritat, la seua veritat i sense violència contra un poder repressor i violent. Dit molt curt, clarament i de manera col·loquial: era un nen d’esquerres al qual la dreta va matar per la seua desobediència i provocació al poder. Espere que jo no siga l’única persona que més de dos mil·lennis després, veu una ironia tremenda en el fet que ara és exactament el poder repressor que reclama representar als seguidors del Jesús Crist.
He vist a papes clarament de dretes, però amb els últims dos hem tingut un poc de sort. Sembla que almenys l’Església catòlica al Vaticà haja tornat una mica a les seues arrels: a Jesús Crist mateix. Tanmateix, a l’església espanyola encara no ha arribat eixa consciència. Ho podem veure observant a l’arquebisbe Omella, que demostra una gran obediència a la superioritat dels castellans com si fos un representant del PSC. Com a Salvador Illa li agrada dir ‘Lérida’ a Lleida, quan parla l’espanyol central, el senyor Omella fins i tot converteix el nom del famós arquitecte català Antoni Gaudí a Antonio Gaudí, fent-li el favor a l’elit castellana i, per tant, a l’església espanyola. Sort que no li diga Antonio Disfrutó.
No sé quins diners i quins interessos hi ha exactament darrere de la visita del papa a l’estat espanyol. Entenc que si l’estat espanyol paga la majoria d’eixa visita, que exigeix que tots els espanyols puguen entendre el que diuen el papa i les persones que el reben públicament. I exactament això revela el gran problema al fons: l’estatus del català a l’estat espanyol.
No hi ha igualtat entre el castellà (l’espanyol central) i el català (l’espanyol oriental). Si m’imagine ser espanyolista, jo sabria que, per a fer un estat espanyol sense problemes i conflictes, s’hauria de respectar a tots igual. És a dir, que les dues llengües, la del poble català i la del poble castellà, tingueren el mateix estatus dins de tot l’estat. El que tenim ara és només igualtat dins de certes zones, i ni allí es tracten iguals en realitat.
El problema que causa, és que mentre que tots els catalanoparlants han de saber parlar el castellà, la gran part dels castellanoparlants ni ha d’entendre el català. Així no es fa un estat. Després de tres segles de conflicte, repressió i resistència, això hauríem de saber, no? Hi ha dues possibles solucions per a resoldre el conflicte lingüístic, per a qui vulga preservar l’estat espanyol amb les seues fronteres actuals: (1) que el català siga la llengua oficial a tot l’estat espanyol, o (2) que el castellà deixa de ser una llengua oficial als Països Catalans.
La segona opció és la que van triar els belgues i té l’avantatge que no tothom haja de ser bilingüe. A més, si donem el mateix estatus a l’euskera i al gallec/portuguès (l’espanyol occidental), cosa que òbviament faríem, tots els habitants de l’estat haurien de saber parlar quatre idiomes, que simplement no és possible. Per tant, per a obtindre una igualtat, haurem de llevar el castellà de l’oficialitat dins els Països Catalans. De la Franja Aragonesa es podrà fer una zona bilingüe, igual que d’Oriola i Requena. I òbviament, el català simplement es dirà català a tots els llocs, ni LAPAO, ni valencià.
Així evitem molts dels problemes actuals, com ara amb la visita del papa: si es fa un acte a Madrid, es fa en castellà. Si es fa l’acte a Barcelona, es fa en català. És tot prou senzill, si saps pensar una mica. Tant se val, per a mi personalment, si es divideix el país o que es queda l’estat com és, però amb igualtat vertadera. Als espanyolistes puc dir: qui vulga preservar l’estat espanyol, que comence a respectar totes les llengües autòctones iguals. L’independentisme per gran part és una resposta adequada a la desigualtat que hi ha des de Felip V. Un estat de diverses nacions o diversos pobles no es fa amb repressió i violència. Es fa amb respecte mutual. Això no és molt difícil d’entendre.
Moltíssimes gràcies per llegir! Aquesta publicació és gratis. Escriure és el meu esforç voluntari per a millorar la societat, per combatre l’engany. És la meua vocació fer-ho. Pots continuar llegint gratis i estaré molt agraït ja. Però si vols ajudar-me una mica més encara amb aquesta publicació, pots compartir-la amb amics i companys, decidir fer-te subscriptor pagat de manera voluntària o comprar-me un cafè de tant en tant.